1950 L’1 de setembre, neix a Palma, Mallorca. És besnét, per part de mare, de l’escultor Lluís Font i Martorell, i nét de Joan Font i Peña, polític, funcionari i artista amateur
1965-69 Mentre estudia el batxillerat, sovinteja l’Escola d’Arts i Oficis de Palma.
1969 Ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona, on cursarà estudis de Pintura fins al 1974. Pren part en el XXVIII Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts, de Palma, i en el VIII Certamen Internacional de Pintura de Pollença. Aquestes obres, que pertanyen a la primera etapa de formació, s’insereixen en la tradició local del paisatge, la natura morta i el retrat.
1970-72 Participa en l’exposició col·lectiva del grup “Bes”, a El Rincón del Artista (1970), de Palma. En aquesta mostra i a les successives que, amb d’altres artistes de l’illa, realitza al llarg d’aquests anys, les seves obres reflecteixen nous plantejaments, no exempts de certes influències de la nova figuració catalana del moment.
1973 Primera exposició individual a la galeria Ariel, de Palma. Al text de presentació, Josep M. Palau i Camps observa que les seves obres són “... descompostes, distorsionades evidentment, però fidels, encara, a un figurativisme...”. Es tracta d’una etapa de transició, en la qual s’evidencien els primers tempteigs en l’abstracció. El mes d’agost, a la galeria Quatre Gats, de Palma, participa a l’exposició col·lectiva “Ensenya 1”, realitzant la que serà la seva única incursió en el llenguatge conceptual.
1974 Finalitza els estudis de Pintura a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. S’estableix a Palma i participa en dues exposicions col·lectives: “Pintura Jove de Mallorca” i “Art avui a Mallorca”. Té el seu primer estudi de pintura, al carrer Jovellanos, de Palma, i imparteix classes de dibuix al col·legi de Sant Josep Obrer.
1976 La segona exposició individual té lloc al Museu de Mallorca, a Palma. Ja ha abandonat el llenguatge figuratiu, passant a realitzar una incursió profunda en el treball de la matèria i el gest. Participa en dos mostres col·lectives: “Art jove de Mallorca” i a la galeria Quatre Gats.
1977 Decideix dedicar-se exclusivament a la pintura y abandona la docència. Realitza la portada del llibre de poemes Xicraini, d’Andreu Vidal.
1978 Participa per primera vegada en l’exposició col·lectiva d’estiu de la Sala Pelaires, de Palma. A partir d’aquest any, la seva presència en les col·lectives d’aquesta galeria serà ininterrompuda. Pren part en dos homenatges a Joan Miró, un dels seus referents, a sa Pleta Freda (Son Servera, Mallorca) i al Palau Solleric de Palma, així com a la “Muestra de Pintura Contemporánea en España”, realitzada a Vinuesa, Sòria. És l’any de la tercera exposició individual, a la galeria Pepe Rebollo, de Saragossa, en la qual presenta una obra que significa la fi d’una etapa iniciada el 1973. Sobre aquesta obra reflexionaria l’artista a la seva tesi de llicenciatura, el 1981: “... Concebia l’obra durant l’acte mateix de pintar... El punt de partida era sempre intuïtiu... La meva gran preocupació fou trobar una solució en pintar... Eren moments d’atac sistemàtic a la pintura. Pintar estava mal vist. Els crítics preconitzaven la mort de la pintura...”.
1979 Exposa a la galeria Quatre Gats, de Palma, una selecció de l’obra de la denominada “sèrie blanca”, sobre la qual l’artista escriuria: “...Las obres induïen l’ordenació lineal de tota la matèria, en fragments verticals i horitzontals sobre una impregnació de fons que, segons com, deixava transparentar la textura originària del suport. Això suposava una clara concepció del quadre abans de la seva realització...”. Aquesta exposició el confirma com un dels valors més sòlids de la pintura mallorquina contemporània.
1980 Canvia l’estudi del carrer Jovellanos per una gran nau antiga al barri de la Calatrava. El mes d’octubre es trasllada a viure a Barcelona.
1981 L’exposició individual a la galeria Rayuela, de Madrid, va avalada per un text de presentació de Josep Melià, que destaca que “Canet crea diverses unitats d’espai en una única unitat de temps. Cerca una cinètica que passa de geometries. Assoleix el ritme, la cadència, el moviment, des de la pura força de la taca, des del diàleg brusc, desencarnat, lúdic, entre el gest, l’acció motora, la línia i el suport espacial”. La seva obra ha entrat en una nova etapa, marcada pel que el pintor en diu “ressorgiment de l’acte de pintar”, un acte que explicarà amb aquestes paraules: “Al final del procés blanc, ja comences a agermanar-se las matèries gruixudes amb les zones gestuals, on es transparenta la preparació de la tela. L’abandó de les qualitats gruixudes, la recuperació del color, l’enfrontament amb el suport. El quadre no concebut fins al moment de l’execució”. Participa en dues exposicions col·lectives: “Mostra d’Art Contemporani dels Països Catalans” (Vic i Barcelona) i “Mostra d’Art Actual a Balears” (Palau Solleric, Palma, i Palau de la Virreina, Barcelona). Convalida, mitjançant tesi de llicenciatura, el seu títol de professor de Dibuix pel de llicenciat en Belles Arts.
1982 Torna a Palma i instal·la el seu estudi a Son Serra. Exposa individualment a sa Pleta Freda (Son Servera, Mallorca), on mostra per primera vegada una selecció de collages. Funda, en societat amb Maria Carbonero, Josep Sitjar, Lluís Roca, Joan Oliver i Josep Verd, “Edicions 6a Obra Gràfica”. Des d’aquest moment, incrementarà la seva activitat en obra gràfica, que ja havia assatjat en anys anteriors. Obté una beca del Ministeri de Cultura. Per encàrrec de l’Ajuntament de Palma, realitza un mural a la façana del centre cultural del Polígon de Llevant. I il·lustra el llibre de poemes Reixes d’aigua, de J.M.Sala-Valldaura (Ed. Tafal)
1983 Amb una individual de la seva obra, s’inaugura la galeria Joan Oliver “Maneu”, de Palma, on presenta teles, collages, gravats i litografies. El títol de la mostra, “Negres, tan sols”, apunta al color predominant a l’obra d’aquell moment. Guillem Frontera, a El País (23-IV-1983) escriu de l’exposició: “El resultat és d’una suggestiva brillantor, i ens confirma que el pintor, en reduir al negre les seves variades experiències cromàtiques, que l’han duit de vegades fins devora el frenesí, ha superat satisfactòriament la prova a la qual s’havia sotmès. Però és possible que aquest retorn als orígens tengui també un altre sentit, el d’una reacció disciplinària contra la trivialització del color a què s’han entregat incondicionalment els escolanets de la moda”.
1984 Pren part en l’exposició dels artistes seleccionats entre los becaris del Ministeri de Cultura, al Museu d’Art Contemporani de Madrid.
1985 Presenta la seva obra a la fira Arco 85 (Madrid), amb la Sala Pelaires, amb la qual acudirà a aquesta fira ininterrompudament fins al 1989. Amb la mateixa galeria, participa a Interarte (València), on també acudirà el 1986.
1986 Exposició individual a la Sala Pelaires, presentat per Josep Melià, que subratlla que, al llarg dels anys en què “ s’havia expedit el certificat de defunció de l’art abstracte..., Ramon Canet féu pintura quan quasi tothom feia decorats i creava pretextos per continuar la cerimònia de la confusió. El món agraït recorda els seus esforços per salvar la pintura d’un maldeventre de literatura que l’ofegava”. Beatriz Campo (El Día de Baleares) assenyala que Ramon Canet camina tot sol “afonant en l’abstracció, mentre la pintura es tornava figurativa. Hagué de lluitar abans i ho segueix fent ara, en un llenguatge sovint incomprès... És difícil crear quan ja s’ha dit quasi tot”. La mateixa periodista recull unes paraules de l’artista, segons el qual segueix en l’expressionisme abstracte però no com a repetició dels moviments nord-americans. En aquesta exposició mostra per primera vegada obra de gran format. Pren part a les col·lectives “Navegants de la Pintura”, a l’Ajuntament de Calvià, i “Paisatges, ara i aquí”, al Col·legi d’Arquitectes de Balears, a Palma. Amb motiu d’aquesta mostra, Miguel Fernández-Cid defineix els seus quadres com a “composicions mesurades, compensades; el gest mai excessiu, la utilització refinada del color... Una manera de pintar cada vegada més constructiva i lírica”.
1987 Instal·la el seu estudi a una gran nau industrial del carrer d’Aragó, de Palma. Participa en l’exposició “Obra gràfica – Mallorca”, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Calcografía Nacional (Madrid), on es mostren les 212 obres realitzades pel taller i editorial d’obra gràfica Edicions 6a. Exposa, amb Maria Carbonero, Pep Canyellas i Menéndez Rojas, a la Sala Gaspar, de Barcelona. “Paisatges, ara i aquí”, amb el títol “Paisatges, set artistes mallorquins”, s’exposa al Palau Moja (Barcelona). Participa en “Pintado en Mallorca” (Centro Cultural Conde Duque, Madrid). Francisco Rivas destaca aleshores que a la seva obra “s’hi percep un equilibri afinat entre emoció i raó, entre automatisme i control. També una gran sobrietat de recursos i un procés d’auto-selecció rigorós i sever al taller... Els signes, les taques, els àgils traços són com a metàfores latents en el rítmic compàs de les quals Ramon Canet intenta implicar l’espectador sense necessitat de recursos d’ofici...”.
1988 Exposició individual a la Sala Pelaires, presentada per Pierre Restany, que escriu: “... Sense dubte, és el domini de la tècnica el que proporciona a l’estil cal·ligràfic de Ramon Canet la seva característica més específica: la de situar-se a l’espai sense ocupar-lo totalment, i la d’utilitzar aquests trets d’escriptura que queden damunt del vidre i del mirall i no aquells que es graven a la carn com una marca. Aquesta actitud lliure de la preocupació d’assumir l’empremta pròpia del seu treball es manifesta en l’enorme llibertat dels seus signes particulars. Uns signes que caminen, es gronxen, s’entrellacen o es pleguen sobre ells mateixos. El seu deambular ens fascina perquè ens mostra la mateixa imatge de la vida, de manera semblant a la que ens ofereix el microscopi electrònic quan observam la vida microbiana i cel·lular”. Participa en duess col·lectives: “Col·lecció Cryns” (sa Llonja, Palma) i “Artistes actuals als fons municipals” (Ajuntament de Palma, Casal Balaguer).
1989 Exposa individualment a Hamburg (RFA), a la galeria Levy; a Estocolm (Suècia), a la Björn Olsson Gallery, i a la galeria Rudolf Schoen (Berlín). Es mostra obra seva a l’espai de Sala Pelaires a la fira Art Frankfurt, i participa a l’exposició “Edicions 6a. Obra gràfica” (sa Llonja, Palma), que mostra tota l’obra gràfica realitzada per aquesta editorial fins aleshores.
1990 “Obra damunt paper”, individual a la Sala Pelaires, de Palma. També participa a l’exposició inaugural del Centre Cultural Contemporani Pelaires, i a “50 propostes pictòriques a Mallorca” (Calvià). Aquest any té presència a dues fires internacionals: Arco 90 (amb la Sala Gaspar) i Saga (París).
1991 Amb la Sala Pelaires, participa a Tokyo Art Expo. Pren part a dues col·lectives: “Decouvertes 91” (galeria Louise Wirth, París) i “Impresiones españolas” (galeria M.L. Wirth, Zuric, Suïssa). És nomenat acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià.
1992 Exposició a la galeria Maeght, de Barcelona, presentat per Maria Lluïsa Borràs, que escriu: “...Ja no es podrà dir que l’obra de Joan Miró no ha donat cap fruit, que comença i acaba en ella mateixa sense haver conquerit cap successor. Perquè Ramon Canet, ben orgullós, amb el seu estil personal i inconfusible, es considera, en un sentit pregon i sense cap mena de dubte, un fill espiritual del gran pintor...”. És aquest l’any en què la seva trajectòria és, per primera vegada, revisada a l’exposició “Vint anys d’abstracció”, al Casal Solleric (Ajuntament de Palma). El presenta de bell nou Josep Melià, amb un text en el qual ressalta que “Ramon Canet ha hagut de destruir el primer esquema de la forma per afrontar la construcció de la forma pura, despullada, solemne”. La retrospectiva “Vint anys d’abstracció” serà presentada al Burgerhaus Bornheim, de Frankfurt. Així mateix, participa a les fires internacionals de Madrid (Arco, amb la galeria M.L. Wirth), de Chicago, de Tokio y de Hong Kong (amb la Sala Pelaires); a “Rutes Balears. Confluències culturals de la Mediterrània”, organitzada per la Conselleria de Cultura del Govern balear, a Washington; a l’exposició “7 x 8” del Centre Cultural Contemporani Pelaires, de Palma, i és seleccionat per prendre part a l’exposició “Encontres a Sevilla”, coincidint amb l’EXPO 92.
1993 Amb motiu de la seva exposició a la galeria Félix Gómez de Sevilla, s’edita el llibre de bibliòfil “Amb molt de vermell, blau...”, en una edició de 50 exemplars, amb litografies de Ramon Canet i anàlisi de Cristina Ros sobre la seva obra, on es llegeix: “És una mena d’escriptura, si els signes per tots coneguts fossin indesxifrables. A cops lleugera, com d’esplai, a cops malencònica, lenta, a cops terriblement estudiada, autòmata, i tants d’altres crispada, bèstia, amb la força que dóna la ràbia o la implacable determinació”. D’altra banda, una selecció de la seva obra gràfica, gravats i litografies, s’exhibeix a la galeria Urbe (Alcúdia, Mallorca). Sobre l’obra gràfica escriu Josep Melià: “Ramon Canet és l’artista abstracte amb un llenguatge més complet i un univers de signes més personals que ha donat Mallorca. Però al mateix temps és un home que ha protagonitzat una vertadera revolució en el tractament de l’obra gràfica al nostre petit país... El rigor en la realització de les litografies i gravats, recobrant les tècniques autèntiques, foragitant estafes i mentides que ofereixen com a obra gràfica el que no són més que reproduccions industrials, i fent que aquestes obres múltiples tenguin tanta o més dedicació i esforç directe de l’artista que moltes obres úniques”. Participa a les fires ART ASIA (Hong Kong, Japó) i a ARCO’93 (Madrid). Crea el logotip commemoratiu del primer centenari del diari Última Hora i participa a l’exposició que, amb motiu d’aquesta celebració, reuneix a sa Llonja a cent pintors representatius d’aquest segle.
1994-95 Exposa individualment a la galeria Charpa, de València (1994), on mostra obres gestuals de gran format, i participa a la fira internacional de Miami (1994), a ARCO’95 y a Art Frankfurt (1995), amb la Sala Pelaires. Una selecció dels seus collages s’exhibeix a l’exposició col·lectiva “Mallorca, de Miró fins avui”, al Museu de Sollerod, a Dinamarca. Així mateix, participa a l’exposició “Mediterrània, una mar d’influències”, al Casal Solleric, de Palma.
1996 A l’exposició individual a la galeria Levy, d’Hamburg, presenta obres de gran i petit format, amb el collage com a recurs de composició i d’expressió predominant. A la presentació del catàleg, Von Werner Krüger fa referència a la tradició d’aquesta tècnica i a la recuperació que de la mateixa en fa Ramon Canet, conjugant els postulats clàssics i deixant-hi una inconfusible empremta personal. Exposa també en solitari a la galeria Pilar Parra, de Madrid, una mostra en la qual combina grans obres gestuals, sobre tela i paper, amb collages. Presentat per Guillem Frontera, l’escriptor destaca que “una de les constants en la obra de Ramon Canet és la ininterrompuda reflexió sobre si mateixa... sense que per això hagi de renunciar a un innat i conscientment cultivat bon gust en el millor sentit de la paraula: res té la bellesa de degradant. Això li permet créixer sobre bases sòlides, revisitant la geografia de la seva memòria artística per eixamplar, matisar o corregir la seva cartografia. Així, una obra de Canet se sembla sobretot a una obra anterior de Canet”. En aquest mateix any, és convidat a participar en “10 of the Best”, un programa artístic organitzat per l’Ambaixada d’Espanya a Djakarta (Indonèsia), a la seu de la qual exposa individualment una selecció extensa d’obres realitzades durant la seva estada de dos mesos a l’illa de Java. A més de presentar obres a Art Frankfurt, pren part a l’exposició “Abstraccions. Pintura no figurativa a les Illes Balears”, que se celebra a sa Llonja de Palma.
1997-98 Participa amb una sèrie de collages a l’exposició “Artistas españoles en el Parlamento Europeo”, a Brussel·les (1997), al catàleg de la qual el crític d’art Juan Manuel Bonet escriu: “Canet, que és també un consumat litògraf, és qui porta a l’esquena una trajectòria més dilatada, i ha estat clau en la seva formació tant l’exemple de Tàpies com les propostes del què en el seu dia es va conèixer com a pintura-pintura; per a ell, el rigor compositiu ha estat sempre compatible amb una experiència sensible”. Treballa durant dos mesos a Nova York, on realitza la pintura d’un sòtil de grans dimensions. Realitza el logotip del Club Última Hora. El 1998, exposa en solitari les seves darreres pintures a la Galerie Scheffel, de Bad Homburg (Alemanya). A més, participa a Art Cologne, de Colònia (Alemanya), amb la Galerie Scheffel.
1999 Exposa, de bell nou individualment, a la Galeria Pilar Parra, de Madrid, una selecció de les seves obres més geomètriques, en collages i pintures de gran format. L’estudiós de l’art Miquel Alenyà prologa el catàleg, on es llegeix: “L’obra de Canet, ordenada, estructurada, elaborada amb la perícia d’un vell artesà i construïda amb l’habilitat d’un gran talent, està orientada, sobretot, a commoure, generar gaudi i crear plaer estètic. També cerca la suggerència racional com o mitjà per desenvolupar processos ulteriors d’emoció estètica”. Seguidament, exposa a la Galeria Félix Gómez, de Sevilla, i presenta una selecció de les seves darreres pintures i gravats a la Fundació Matthias Kühn, una exposició amb la qual s’inaugura aquest espai de Palma. Participa a la mostra col·lectiva Itineraris damunt paper. El dibuix en la plàstica contemporània a Mallorca, que comença una llarga itinerància a la Torre de ses Puntes, de Manacor (Mallorca). Una pintura sobre tela de gran format s’exposa a ARCO’99, entre una selecció d’adquisicions de la Fundació AENA, obra que posteriorment serà ubicada al nou aeroport de Son Sant Joan, de Palma de Mallorca.
2000 El Govern balear promou una revisió de tres dècades de la seva pintura, organitzant una gran mostra individual a l’edifici gòtic de sa Llonja, exposició que s’inclou en el cicle “Trajectòries, del 1970 al 2000”. S’exhibeixen mig centenar d’obres, teles, papers i collages, majoritàriament de gran format, que recullen una evolució que Guillem Frontera defineix al catàleg com “la trajectòria del pèndul”, en tant que “la pintura de Ramon Canet ha esdevingut, i ara ja en tenim perspectiva suficient, un moviment pendular entre el caos i l’ordre; però també una lluita per dur l’explosiva dispersió del caos a un ordre que ens en permeti una major comprensió”. Una oscil·lació que li permet avançar recuperant el lèxic propi, amb una tendència clara cap a la depuració d’aquest lèxic i a la recerca d’una major espiritualitat.
2001 Exposició individual a la galeria Pilar Parra, de Madrid, en la qual presenta teles i papers de gran format, i deixa palesa la depuració que han experimentat les composicions dels seus collages, els gests i el color. Carlos García-Osuna (revista Tiempo) signa un llarg article titulat “Ramon Canet, un creador sempre en els límits”, en el qual es llegeix: “Encara que Canet no té excessius dubtes sobre el seu quefer plàstic, hi ha moments en què creu trobar-se al bord de l’abisme, a una passa de la desfeta, però finalment gairebé sempre la geometria el treu del caos i el situa a un jardí que no té perquè ser el d’Academos... tot i que ningú no dubta de la seva sapiència geomètrica, de la capacitat per encerclar els elements més racionals en uns límits que, en tot cas, mai no són inamovibles, sinó que en la seva geometria aparentment freda se substancien sentiments, espais en els quals la pintura encara es nodreix de les palpitacions més humanes”. Al mateix article, recull unes declaracions de l’artista: “Si hagués de definir el meu llenguatge actual, diria que aquestes composicions són més gestuals, més espontànies, més pròximes a un alfabet conceptual; se substitueixen també els cromatismes de les èpoques immediatament anteriors, en les quals predominaven els negres i els blaus, pels vermells apassionats que envaeixen la superfície de les teles”. Per la seva banda, J.H. Miranda (El Punto de las Artes) escriu: “Una línia que ja apuntava a la dècada dels 90 és la d’alternar aquestes franges irregulars i verticals de color, en les quals mescla blauets intensos al costat de blancs i negres, o substitueix els blancs per ocres, fruit d’un lirisme de profundes arrels mediterrànies, o aquest tercer, delicat i íntim, en el qual utilitza tres castes de paper per construir un paisatge interior de gran finesa”. Realitza una petita exposició individual a la seu del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears, en la qual presenta una sèrie de papers que són testimoni del caire més líric de la seva pintura. És present a ARCO’01, amb la galeria Pilar Parra.
2002 Rep el Premi Xam-Rotary Club Palma Ramon Llull, en la seva primera edició, un reconeixement del qual el pintor declara (Diario de Mallorca): “Xam va ser el primer que es va interessar per la meva obra, quan jo era molt jove, i em va animar molt a seguir endavant. Vaig fer la primera exposició individual a la seva galeria. Per tots aquests motius i un parell d’altres, aquest premi té un significat molt especial per mi”. Una sèrie de teles de gran format i alguns papers fan part de l’exposició “Desaïllaments”, la qual, organitzada per la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear i comissariada per Guillem Frontera, presenta l’obra de 17 artistes de les illes al Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona), a la sala de l’Institut Cervantes de Roma i al centre cultural Bethania de Berlín. Exposa collages a ARCO’02, a l’espai de la galeria Pilar Parra. La seva obra s’exposa a la col·lectiva “Mediterráneo y balear”, a la galeria Juan Manuel Lumbreras de Bilbao, amb la de Miquel Barceló, Joan Bennàssar, Maria Carbonero, Pep Coll, Rafa Corteza, Matias Quetglas o Antoni Socias, entre d’altres. Una gran tela de geometria negra i blava, extremadament depurada, s’exhibeix a l’exposició col·lectiva “Llum + Llum”, amb la qual s’inaugura el casal Son Tugores d’Alaró (Mallorca), una mostra que reuneix obres de mig centenar d’artistes de Balears o lligats a les illes. Fa part de la col·lectiva “Beau Geste”, a la galeria Michael Dunev de Torroella de Montgrí (Girona), amb Joaquín Chancho, Juan Manuel Ciria, Joan Hernández Pijuan, Ricardo Mazal, Manfred Vogel y Miguel Ibáñez. Amb Maria Carbonero i Joan Bennàssar, completa l’exposició “Tres mirades”, a la galeria Marimon de Can Picafort (Mallorca), on aquest mateix any participa a una exposició que revisa els vint anys d’obra gràfica del Taller 6a. Participa a l’exposició “Donacions d’obra gràfica a la Biblioteca Nacional d’Espanya, 1993-1997. Homenatge a Carmen García-Margallo”, a la sala d’exposicions de la Biblioteca Nacional, a Madrid. Il·lustra el llibre de poemes El cromatisme dels mots, d’Antònia Arbona (El Tall Editorial).
2003 Exposa les seves obres més recents a la galeria Pilar Parra, de Madrid. La seva pintura ha fet encara una passa més enllà en el seu procés de depuració. Sobre teles de gran format se estenen uns camps de color intens que condueixen la mirada de l’espectador cap a unes profunditats abismals, a l’hora que el conviden a la contemplació de l’esperit. Els seus papers, en canvi, conserven el gest vigorós de l’artista, tot i que han simplificat també el seu traç. En aquest sentit, opina M. Perales (Tiempo): “Amb pocs elements, només el color –que va dels vermells intensos, els negres, els blancs de matisos infinits a un blau vibrant-, el gest, més mental que no espontani, i el treball constant de la matèria pictòrica, Ramon Canet basteix unes obres en les quals es descobreix una càrrega espiritual profunda”. Per la seva banda, María García Yelo (Blanco y Negro Cultural, Abc) escriu: “Les nou peces que s’exposen, pintades entre 2001 i 2003, representen una passa més, en dos temps, en l’evolució estètica de Canet. Encara que el conjunt de les obres –sempre vinílica sobre paper o tela, de gran format- insisteix en l’estudi de la tensió entre l’espai positiu i el negatiu, entre el buit i el ple, s’aprecia el canvi produït entre les peces de caràcter gestual, a les quals se succeeixen diversos plans pictòrics, i les altres, les més recents, en les quals el gest se suavitza, es difumina fins quedar per baix d’unes estructures geomètriques senzilles. Així i tot, mentre les composicions tendeixen a l’estilització i es redueixen els jocs tonals –en els treballs més recents, la paleta es limita a dos o tres colors purs, de gammes molt contrastades-, augmenten la densitat i intensitat de la matèria pictòrica”. L’artista, a una entrevista amb Antoni Planas (Última Hora), declara: “Cerc la perfecció a través de la simplificació formal”. I defineix aquesta darrera obra: “Són quadres que representen formes tancades dins un altre espai. Rectangles dins un altre rectangle. (...) M’interessa que la matèria creixi a mesura que creix el quadre. De cada dia faig menys concessions al llenguatge, que vull que sigui més senzill però més profund. La meva intenció és que els meus quadres contenguin allò que és essencial. Necessit que la meva pintura convidi a la contemplació, a la transcendència”. Crea la imatge de la publicació de l’SPIB (Sindicat de Periodistes de les Illes Balears). La seva obra fa part de l’exposició “De Montparnasse a la idea pura. Viatge per les avantguardes del s. XX a la Col·lecció Serra”, a la sala Kubo, Kutxa Espai de l’Art, del Kursaal de Donostia. I participa a les col·lectives “Menú degustació”, de la galeria Michael Dunev de Torroella de Montgrí (Girona) i a la “Col·lectiva d’estiu” de la galeria Marimon de Can Picafort (Mallorca). Amb una trentena d’artistes, realitza una sèrie de serigrafies per col·laborar a pal·liar el desastre del “Prestige” i, concretament, a la restauració i construcció del Museu Man de Camariñas (Galícia), a través d’una exposició itinerant, “Per Man, per Galícia”.
2004 La seva obra fa part de l’exposició “Es Baluard, any 0”, col·lectiva inaugural d'Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. Al costat d’obres de Miró, Baselitz, Oppenheim, Plessi, Lyonel Feininger, Lawrence Carroll, Tim Noble & Sue Webster o Alex Katz, entre d’altres, participa en el cicle “Artseasons”, a Cas Pellers de Binissalem (Mallorca). A més, és present a la col·lectiva d’inauguració de la galeria Fran Reus, de Palma, a una mostra a Can Janer d’Inca (Mallorca), i a l’exposició “5 anys, 10 artistes”, a la galeria Marimon de Can Picafort (Mallorca). Participa a ARCO’04 i a la fira d’art contemporani de Torí (Itàlia), amb la galeria Pilar Parra. Realitza dues sèries de gravats de gran format, al taller del gravador Dan Benveniste, a Madrid, per encàrrec de “Arte y Naturaleza”. Crea el logotip de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB). Il·lustra el llibre de poemes Cants i encants, de Josep Piera, editat per Ensiola Editorial (Muro, Mallorca).
2005 Exposició individual a Can Fondo, Alcúdia (Mallorca), organitzada per l’Ajuntament d’Alcúdia. Presenta el catàleg el poeta Francesc Verdú. Es mostren una dotzena de teles i papers de format gran, rectangles dins altres rectangles, ovals i gestos de gran rotunditat en el seu traç. El pintor ha reduït els elements de la seva obra fins arribar a una essencialitat espiritual. L’estudi de la composició, el tractament just de la matèria, la recerca d’uns colors que vibren des de la profunditat i la incidència d’un gest que és alhora expressió de força i de mesura, caracteritzen l’obra actual. Sobre aquesta obra, des d’un article publicat a Diari de Balears i titulat “L’ofici de viure”, Guillem Frontera opina: “En un moment de plenitud, Ramon Canet se’ns mostra com un artista irremeiable, per a qui el compromís amb la pintura és una fatalitat joiosa i, en qualsevol cas, l’única manera en que es pot substanciar l’ofici de viure. Pausat i clàssic, serenament contemporani, l’artista ha anat aixecant una obra des de la seva mateixa concepció, l’ha enriquida amb els nutrients més valuosos dels que ofereix el seu ample panorama vital, cultural i artístic; l’ha protegida contra els perills de la producció, i ara la veu madurar en un estadi en què la radicalitat no requereix els serveis de l’estridència”. Pren part a l’exposició aniversari de la Galeria Addaya, d’Alaró (Mallorca).
Continuació de la biografia, en procés
